Els habitants del nostre estany. Les plantes

Hem escollit dues de les plantes més abundants en el nostre estany: els nenúfars i els papirs. Aquestes dues plantes presenten dos hàbitats diferents, l’aquàtic i el terrestre.

Els papirs

Aquest tipus de planta viu en llocs humits i té una gran dependència de l’aigua. És de ràpid creixement, encara que per un correcte desenvolupament necessita estar a ple sol i tenir a la vegada una semiombra. Fent referència a aquesta condició indispensable per a créixer podem observar que els papirs del nostre estany estan en unes molt bones condicions, ja que també estan a prop de l’aigua.

Les èpoques en que floreixen aquest tipus de plantes és a finals de la primavera i a l’estiu i difícilment es veuen afectats per les plagues i les malalties.

Per acabar, dir que el sòl dels papirs són l’hàbitat terrestre de les granotes, per tant cal destacar la seva importància dins l’ecosistema.

Els nenúfars

Són un tipus de plantes aquàtiques que es caracteritzen gràcies a la gran varietat i bellesa de les seves flors( les nostres són de color rosa fluix), les quals desprenen un suau perfum. Aquestes plantes normalment les trobem arrelades al fons de l’estany.

Els nenúfars comencen a florir a la primavera i ho fan fins la tardor. Les seves arrels són molt llargues i alhora molt fràgils, ja que formen una complexa xarxa sota l’aigua ( submergida). Per un bon creixement és fonamental ubicar-los en llocs amb una gran il·luminació.

Per acabar, dir que els nenúfars tenen un important paper dins la vida d’un ecosistema, ja que aporten ombra i un refugi pels peixos( encara que actualment no tinguem el privilegi de tenir-ne en el nostre estany).

Per posar fi a aquesta investigació sobre els diferents tipus d’éssers vius del microecosistema, ens agradaria remarcar l’ ubicació de cada un dels éssers vius en l’estany segons la seva manera de viure.

Observant l’estany veiem que les granotes sempre estan a la zona on hi ha els papirs,ja que allà és un lloc on tenen a prop l’aigua ( per anar refrescant-se la pell) i el sòl, ideal per desenvolupar una vida semiterrestre. En aquesta zona també hi ha pedres, on sovint també s’hi posen per prendre el sol. Per acabar, l’ubicació de les granotes, també les podem trobar damunt de les fulles planeres dels nenúfars, que es troben surant a l’estany.

Pel que fa les serps d’aigua, tenint en compte la seva habilitat per nedar i bussejar, les trobem sempre entre les pedres ( per camuflar-se) o bé, bussejant pel fons de l’estany. A part d’estar a dins de l’aigua, alguna vegada ens comenta l’Alba, que n’ha trobat alguna prenent el sol damunt d’una pedra de l’estany.

D’ insectes en trobem bastants sobrevolant l’estany, portant a terme la funció de pol·larització. Encara que els insectes aquàtics ens ha estat impossible veure’ls, a causa de la quantitat d’algues. Pel que fa als cucs de terra els trobem al sòl dels papirs.

A tall de conclusió, gràcies a l’observació directa i documentació sobre els éssers vius que conviuen en aquest microecosistema podem dir i alhora veure com tots ells comparteixen un mateix medi, amb diferents necessitats i segons elles diferents ubicacions però sempre interrelacionats amb el medi que els envolta

Com a petit apunt, dir que en aquesta publicació ens hem basat únicament amb els éssers vius visibles, deixant de banda els invisibles que més endavant veurem.

Els habitants del nostre estany. Els insectes

Està clar que en el nostre estany hi ha una gran quantitat i varietat d’insectes, però tractarem els aspectes generals de la seva existència apropant-nos a la seva manera de viure.

Abans de centrar-nos amb el que acabem de dir, cal tenir present que trobem insectes fora i dins de l’aigua, n’hi ha que volen, n’hi ha que neden i n’hi ha que estan al sòl i es desplacen pel terra.

Els insectes és el grup d’animals més nombrós del planeta, format majoritàriament per espècies terrestres, encara que algunes s’han adaptat a la vida aquàtica. Són una classe d’animals invertebrats, del fil dels artròpodes.

Molts insectes tenen òrgans molt refinats de percepció, per exemple les abelles poden beure la llum ultraviolada i captar els patrons de polarització de la llum. Per una altra part alguns insectes són capaços de donar respostes sorprenentment ràpides davant els estímuls específics, com per exemple el reflex de les mosques o libèl·lules per a esquivar obstacles en ple vol i a alta velocitat.  Malgrat això, a causa de la simplicitat del seu sistema nerviós, el processament que puguin fer de les percepcions és molt limitat. Per exemple, en general s'accepta que la visió dels insectes ofereix molt baixa resolució dels detalls, especialment a grans distàncies.

Els insectes tenen un paper molt important dins d’un ecosistema, el qual el treballarem més endavant, ja que són l’aliment de molts éssers vius que hi habiten. A part, també tenim insectes, com les papallones, que tenen una funció molt important dins els ecosistemes, la pol·linització. Aquest fenomen es porta a terme anant de flor en flor barrejant diferents pol·lens, així fecundant altres flors.

Dins de la complexitat i diversitat assolida per aquest grup, la divisió que tractarem serà la dels apterigots i pterigots.

El primer tipus d’insectes segons aquesta divisió és el grup dels apterigots, els quals són els insectes més primitius, ja que encara no han desenvolupat les  ales i experimenten un creixement directe, sense passar cap tipus de metamorfosis. Com per exemple els àcars.

Pel que fa el segon tipus, els pterigots es caracteritzen per les seves ales i perquè pateixen una metamorfosis en el curs del seu desenvolupament, a diferència de l’altre grup més primitiu. Exemples d’insectes pterigots serien  libèl·lules, grills i tisoretes, entre molts d’altres.

Aquest desenvolupament que pateixen aquest segon grup d’insectes es produeix de diferents maneres, segons el tipus de metamorfosis: completa o incompleta.

Completa: comprèn dues etapes, una d’inicial en forma de larva ( totalment diferent als pares), que viu en un hàbitat aquàtic, com és el cas dels mosquits, i l’altre anomenada “pupa”, en la qual l’insecte té una activitat limitada ( deix de moure’s) i s’ alimenta per patir la transformació definitiva i per guardar energies per quan sigui adult. En aquesta fase, la pupa o bé se sol tancar en un capoll fabricat per ella mateixa, com és el cas de les papallones, o es cobreix d’un cutícula dura que trenca una vegada ha completat el seu desenvolupament, com el cas de les mosques o abelles.

Incompleta: les cries reben el nom de “nimfes” i se semblen molt als seus pares, solament han de créixer per arribar a la seva grandària. La nimfa passa a ser adult sense passar per una etapa d’inactivitat i pateix successives mudes fins arribar a ser adult.

Ens agradaria remarcar la importància de la metamorfosis en els insectes, ja que permet viure en ambients completament diferents i colonitzar diferents hàbitats.

Dins d’aquest apartat voldríem parlar dels cucs, aquests éssers tenen la pell sempre humida i poden viure a l’aigua ( sangora) o bé en sòls humits( cuc de terra). La funció d’aquest últim és molt important dins l’ecosistema, es desplacen entre partícules de matèria orgànica excavant galeries que ajuden a l’aireig i a l’oxigenació, mineralitzen les restes de matèria orgànica, transformant-la en substàncies assimilables per les plantes.

Els habitants del nostre estany.Les serps d'aigua

El tipus de serp que viu al nostre estany s’anomena “natrix maura”. Aquest tipus de serp viu en zones humides i embassades ( com podem observar en el nostre cas). Com bé hem pogut veure amb les granotes, també té una gran dependència a l’aigua per a poder sobreviure.

Es caracteritza per la seva gran habilitat en nadar i bussejar. La seva coloració pot ser: grisenca, verdosa i marronosa( per camuflar-se). Encara que també en podem trobar de color taronja, però no és el cas de les que habiten en el nostre estany.

Pel que fa el perill que sempre associem a tot tipus de serps, és important dir que no és una serp perillosa, ja que no té verí, i tampoc mossega, de fet, no arriba mai a obrir la boca al atacar.

Al llarg de la nostra investigació sobre aquest tipus de serp, hem trobat que a vegades se la pot confondre amb un escurçó, ja que quan se sent atacada adopta una postura defensiva a l’atac d’aquests animals, xiulant, posant el cap en forma triangular i llançant-se cap endavant. A vegades pot llençar un líquid pudent com a defensa.

L’hàbitat de la “natrix maura” és l’aigua, però sovint, com ha pogut observar l’Alba a l’estiu, ens la podem trobar prenent el sol damunt d’alguna pedra de l’estany, sempre a prop de l’aigua.

Pel que fa la seva reproducció, hem de dir que és una serp ovípara amb una freqüència de reproducció anual. Té 2 períodes de zel, un a la primavera i l’altre a la tardor, pot arribar a pondre entre 4 i 24 ous i les seves cries neixen al mes o dos mesos. Malgrat tenir aquests dos períodes, hem contrastat la informació amb un article de la “ Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles” sobre aquests éssers, que deia que  durant el període de zel de la tardor, moltes vegades no es porta a terme les cúpules, ja que hi ha una falta d’hàbitats adequats com a resultat de la sequia estiuenca. Pel que les cúpules primaverals es realitzen amb l’espermatozoide emmagatzemat durant tot l’hivern. Un cop han finalitzat, el mascle comença a produir nous espermatozous, de manera que a finals d’estiu els seus testicles presenten un major volum i pes.

Durant la cúpula, el mascle es posa damunt de la femella i la golpeja suaument amb el cap, al mateix temps estan les cues enrotllades. La femella pot realitzar varis acoplaments i retenir espermatozous viables durant alguns anys.

Les serps d’aigua es passen l’època més freda de l’any hivernant, fet que no suposa cap gast energètic a diferència d’altres períodes d’escassetat d’aliment en què les serps es mostren actives i les reserves de grassa corporal redueixen.

Els habitants del nostre estany. La granota i els seus capgrossos

Aquests amfibis pateixen una metamorfosis, és a dir, un conjunt de canvis i transformacions des de que neixen  fins arribar a ser adultes. És important dir que el seu primer hàbitat és l’aquàtic i fins que no acaben de transformar-se no surten de l’aigua, per tant, es passa de viure en un hàbitat aquàtic a un semiterrestre. A partir d’aquí entrem de manera més detallada a aquest fenomen anomenat metamorfosis.Els ous es ponen a l’aigua ( una granota pot pondre entre 1000 i 4000).

Els ous estan envoltats d’un líquid que és com una gelatina que els protegeix. Al cap de dues setmanes, depenent de la temperatura de l’aigua ja que si és més freda es trigarà més, passen d’ou a capgròs. Un cop surten de l’esfera transparent que els ha protegit es queden un temps enganxats a les restes de l’embolcall, ja que els hi proporciona el primer aliment. El capgròs primer és de color negre i després ja passa a ser d’un color més verdós o terrós.És molt curiosa l’aparença de les larves o capgrossos, ja que és completament diferent a la dels seus pares. 

La diferència més abismal és que els capgrossos tenen el cap i el cos junts, sense potes i amb una llarga cua. De fet, podríem dir que s’assemblen més a un peix que a una granota. Els capgrossos necessiten quedar-se a l’aigua per sobreviure, ja que tenen brànquies i mengen peixos petits o bé algues. Més endavant se li fan els pulmons, li surten potes( primer les del darrera) i la cua va desapareixen.

Un cop ja han patit la metamorfosis ja podem dir que són adultes i la vida semiterrestre ja la poden gaudir.Les granotes adultes tenen un color verdós semblant a les fulles, per protegir-se i camuflar-se entre la vegetació.

Fent referència al seu habitat, al tenir la pell tan humida necessiten viure en llocs humits i on l’aigua estigui a l’abast, per tal de mantenir en bones condicions la seva pell, ja que sinó s’assecaria.

Per tant, per a les granotes i els capgrossos l’aigua es converteix en un requisit per a poder sobreviure en un microecosistema, hi ha una gran dependència. I ara explicarem el perquè

d’aquesta necessitat vital per part d’aquests amfibis:

•  Les granotes ponen els ous a l’aigua perquè no tenen closca i si no es moririen 
• Les larves o capgrossos viuen a l’aigua fins que es converteixen en granotes.
•  Les granotes adultes es remullen per a què no se’ls sequi la pell, per a què es mantingui humida. És a dir, les granotes absorbeixen l’aigua a través de la pell.  
• Les granotes es reprodueixen a l’aigua

Pel que fa la seva reproducció, el període de cria és a la primavera, on els mascles rauquen molt fort per tal de cridar a la femella, fan com unes competicions de veure qui ho fa més fort per tal de cridar l’atenció i iniciar la cúpula. El mascle, un cop té la femella a les seves mans, salta a la seva esquena i l’agafa per sota de les potes del davant o bé per la cintura. El mascle es queda sobre la femella fins que aquesta pon els ous( sempre a l’aigua).

Les granotes hibernen, algunes durant els períodes més freds de l’any s’enterren o bé marxen del seu hàbitat. Cal dir, que la temperatura corporal de les granotes depèn del seu medi ambient ( gran

interrelació d’ésser viu- medi)

Per acabar, ens agradaria remarcar la importància de la pell humida de les granotes, la qual és permeable. A través de  la pell absorveixen la major part d’oxigen, ja que no tenen prou desenvolupats elspulmons i no els hi poden proporcionar tot l’oxigen.

El desavantatge de la permeabilitat de la pell és que de la mateixa manera que l’aire flueix a través d’ella, els líquids corporals es poden evaporar i escapar, és per això que tenen aquesta gran dependència a l’aigua per anar controlant les condicions adequades per la seva pell.

Obserbem els habitants del nostre estany!

En l’anterior entrada vam parlar de la sorprenen quantitat d’algues, les quals ens dificultaven la  visibilitat del fons del nostre estany. Per a donar resposta a aquesta quantitat d’algues vam investigar sobre l’alimentació dels peixos, on vam poder veure que un dels diferents aliments que ingereixen són les algues, per tant vam concloure la publicació en que els peixos actuaven com a reguladors de la quantitat d’algues.

En aquesta publicació, seguint la mateixa direcció i en busca del coneixement sobre el microsistema que observem, se’ns planteja una altra petita curiositat: cap altre ésser viu regula la quantitat d’algues? Ens resulta difícil de creure que cap altre ésser dugui a terme la mateixa funció que duen a terme els peixos, malgrat que les nostres observacions diuen tot el contrari, ja que està ple d’algues. Pensem que poden haver microorganismes que potser actuïn com a reguladors per molt miníma que sigui la seva activitat.

Per poder investigar sobre aquesta pregunta que se’ns planteja, trobem imprescindible analitzar, observar i investigar els diferents éssers vius que conviuen a l’estany. En els següents apartats treballarem:

La seva manera de viure: si hibernen o no, com es relacionen, com es reprodueixen, què necessiten per a viure i quines són les condicions necessàries per a sobreviure en el microsistema.

La seva alimentació: aquest apartat el durem a terme fent una cadena alimentària on s’englobin tots els habitants d’aquest estany, per tal de veure la interrelació i la dependència dels uns als altres.

L’objectiu d’aquesta investigació és veure quin paper té cadascú en el dia a dia de l’estany, què els uneix, apart del medi on viuen i conviuen. Primerament parlarem de la manera de viure de cada animal i més endavant tractarem la seva alimentació dissenyant una cadena alimentària.

Abans de començar la investigació, parlem del que ja sabem, de quins éssers vius sabem i observem que habiten a l’estany, com viuen i s’alimenten.

-          A veure, podem veure a simple vista les granotes.

-          Si, de granotes n’hi ha moltes però ràpid s’espanten i salten cap a l’aigua quan ens veuen venir.

-          Jo a l’estiu, de tant en tant, veig serps d’aigua entre les pedres i alguna vegada he vist pells de serp.

-          Però de moment no n’hem vist cap de serp d’aigua, per què serà?

-          Jo tinc entès que les serps hibernen però no sé quan comencen a hibernar, segurament que ja se deuen estar preparant per el moment.

-          I quan hibernen què mengen?

-          Suposo que deuen tenir reserves o busquen un lloc per hivernar el qual tinguin aliment a prop o bé s’autoalimenten.

-          Alumillor no necessiten aliment ja que la seva activitat en el moment d’hivernar és mínima?

-          A part de les serps i les granotes de ben segur que hi ha una gran varietat d’insectes.

-          Sí, jo tinc entès que són l’aliment de molts dels éssers vius d’un ecosistema.

-          Però tampoc ens hem d’oblidar de les plantes!!

-          És veritat, hi ha una gran vegetació que dóna vida i color en aquest estany, però a part d’això, les plantes quin paper tenen dins d’aquest microecosistema?

-          Jo crec que són l’aliment d’alguns habitants de l’estany.

-          Si, i els nenúfars, per exemple, són útils per a què les granotes hi reposin sobre d’ells.

-          I els nenúfars on tenen la flor?

-          Bé, ara no la veiem perquè segurament no és el període en que aquesta planta floreix.

A partir del diàleg que mantenim les tres, ens posem d’acord a investigar la vida d’alguns animals del nostre estany, per posar-nos en situació i apropar-nos més als habitants d’aquest estany. Amb aquesta recerca no pretenem treure grans investigacions sobre aquests éssers vius, simplement volem informar-nos d’aspectes bàsics com ja hem dit anteriorment ( reproducció, si hivernen o no, condicions per a sobreviure i relació entre ells).

Abans de començar a parlar dels nostres habitants, hem acordat treballar en profunditat els éssers de fàcil visibilitat, com és el cas de les granotes i serps d’aigua, ja que són els que més curiositat ens desperten pel que fa la seva manera de viure, a part són els més fàcils d’observar, i en conseqüència, de contrastar amb la informació que anem trobant, a diferència dels insectes.

Malgrat això, els insectes també els treballem però d’una manera més general perquè no es poden veure tant clarament com altres éssers vius de l’estany i no tenim una certesa de quins són exactament els que trobem a l’estany, ja que no els hem vist, probablement per les seves dimensions. Per acabar investigarem sobre dues plantes que abunden en el nostre estany: els nenúfars i els papirs (deixant de banda les algues que ja les hem treballat anteriorment).

Primer contacte amb l'estany

Després de l'observació acurada de l'estany, ens ha impressionat el següent

-Quantes algues hi ha, no?

-Sí, que per cert, des que van desparèixer els peixos me n'he adonat que la quantitat d'algues ha augmentat.

-Llavors potser podriem dir que el fet que hi hagi tantes algues és una conseqüència de la desaparició dels peixos?

-Home, jo tenia entès que els peixos s'alimentàven de les algues.

-Però només s'alimenten d'algues?

-Llavors al no estar els peixos les algues segueixen creixent?

-Sí, potser alguna cosa fa que coninuïn creixent.

-Però quina cosa és la que fa que les algues continuïn creixent?

                                Quantitat d'algues que observem a l'estany

Pregunta: De què s'alimentàven els peixos?

                 Què és el que fa que les algues segueixin creixent?

De què s'alimentaven els peixos?

Per saber de què s'alimentàven els peixos primer hem de ser conscient de que són peixos d'estany i que no reuneixen les mateixes característiques que els peixos que viuen en altres medis com el riu, la costa o l'oceà.

Els peixos d'estany, de per si ingereixen diferents aliments, no només el que li administrem. L'estany al estar en el jardí, molts insectes es posen sobre les fulles de les plantes que floten o queden atrapats en la superfície de l'aigua. Aquests insectes són menjar (molt bo) per als peixos.

Quins insectes trobarem en l'estany? Son molts els que veurem en l'estany que seràn aliments dels peixos. Aquets són alguns d'ells:

Larves de mosquit

Larves vermelles

Larves blanques

Cargols de terra

Cargols d'aigua

Grills

Abelles

Avispes

Libèl·lules

Escarbats

Pusses d'aigua, entre d'altres.

És per això que sempre veurem als peixos treient la boca a la superfície per la nit, perquè és la hora on més insectes i larves hi ha a l'aigua. És important tenir en compte que molts d'aquests insectes no els podem veure, ja que surten durant la nit.

Hem observat que a l'estany hi havia alguns insectes morts surant, és a dir, els peixos no se l'havien menjat.

 

A més,en el propi estany genera l'alimentació base: les algues. El mateix estany s'encarrega a través de les algues que tapissen la superfície aquàtica, de proporcionar aliment als peixos.

També, cal tenir en conte que cal cuidar la quantitat i diversitat d'aliment "fora de l'estany", és a dir, allò que li proporciona l'èsser humà d'aliments comercials. 

No és convenient alimentar tots els dies als peixos de l'estany, és molt comú alimentar-los cada dos dies en èpoques de calor i cada 3-4 dies en época de fred. 

D'aliments comercials per aquests peixos n'hi ha de dos tipus: aliments en escames/sticks

Les escames i/o sticks no són el mateix, cadascún té una finalitat diferent. Les escames s'utilitzen per als estanys on predominen els peixos amb boques petites, són suaus i fàcils de trencar quan estan en contacte amb l'aigua.

  

En canvi, els sticks són més grans i durs però també s'estoben en contacte amb l'aigua. Se'l menjen els peixos mitjans i grans, es casi l'aliment base més utilitzat en estanys donat que lentament es desgrana amb el que tots menjen.

       

Dins d'aquest tipus d'aliment, hi ha diferents tipus de varietats respecte al contingut. Aquests con amb aditius o reforços de diferents classes, aquestes són algunes d'elles:

• Aliment amb reforços per a donar millors colors.
• Aliment amb reforços per les defenses del peix. 
• Aliment amb reforços per a problemes gastrointestinals. 
• Aliment amb reforços per l'època de la reproducció.

Un altre tipus d'aliment que es pot subministrar als peixos són les "papilles casolanes". Aquest tipus d'aliment aporta proteïnes a la seva dieta, el qual és un nutrient que afavoreix el creixement dels peixos i una major coloració.

http://www.estanquesypeces.com/peces/tipos_de_comida.htm

L'aliment que l'Alba li donava als seus peixos eran sticks amb reforços per a donar millors colors. Però el seu subministrament no era mesurat. Potser en una semana no es donava o un altre dia es donava dues vegades.

Pot de "Colour stick", aliment que s'administrava als peixos

Què és el que fa que les algues segueixin creiexent?

Aquesta és la segona pregunta que ens hem plantejat en la primera observació directa amb l'estany. Totes tres hem trobat i hem coincidit que hi havia una gran quantitat d'algues que impedien veure el fons de l'estany, cosa que temps enrere ( quan hi havien peixos) no era així. Per tant, abans de cercar informació i saber-ne més, partim, des  dels nostres coneixements i les anteriors observacions, que les algues han augmentat com a conseqüència de la desaparició dels peixos. Malgrat això, també creiem que hi ha altres factors que intervenen i/o afavoreixen en el seu creixement il·limitat.  A partir d'aquesta curiositat que se'ns ha plantejat, volem buscar quins són aquests factors per encaminar  el nostre coneixement.

Abans de posar-nos mans a l'obra en la nostra recerca, se'ns ha plantejat aquest dubte:

- Però, una cosa, les algues necessiten la llum del sol per a créixer al igual que les plantes?

- Vols dir? Si les algues són del regne dels protoctists, no?
- Sí, per tant, quines condicions necessiten les algues del regne dels protoctists?
- Potser també depén de l'espècie d'alga que és...
- Dons hauriem de descobrir també quin tipus d'alga és.

Amb aquest debat se'ns presenten els següents eixos a investigar:

Quines condicions mediambientals necessiten les nostres algues per créixer?

Quina espècie d'alga és la nostra?

 

Per començar,hem cercat quin tipus d'alga era la que regna a l'estany i tenint en compte els principals trets que la caracteritzen hem trobat el tipus del qual pertany: algues filamentoses verdes, caracteritzada per tenir una gran capacitat de reproducció i que el seu excessiu creixement, provoca que altres plantes aquàtiques es morin o asfixiin , donat perquè es bloqueja l'entrada de llum solar, necessaria per al desenvolupament normal de les plantes. També els problemes d'olor i gust de l'aigua i, inclús a vegades, hasta la mort dels peixos són causats per les algues. A més, les algues filamentoses formen capes gruixudes que impossibiliten que els peixos nadin. La cobertura total de la superfície pot restringir el pas de llum solar i reduir, així, la producció d'oxígen i l'aliment necessari per als peixos (les algues són el menjar base dels peixos però necessiten altres aliments en la seva dieta). 
Hem descobert que és aquesta espècie perquè, cercant per la xarxa els diferents tipus d'algues que existeixen, hem trobat una foto que mostra les mateixes característiques físiques que l'aga del nostre estany.

http://plantasdeacuarios.com/index.php?main_page=page&id=23

Una quantitat d'algues equitativa és bona per l'estany, permeten crear ombres en la superfície per a baixar l'intensitat dels rajos UV del sol; també serveix per baixar els nivells de nitrats que si són molt ats, els peixos moririen; l'alga filtra l'amoníac; i és una bona font de menjar excelent per a altres animals.

Però de totes maneres, en el cas de que es volguessin eliminar les algues sense utilitzar productes químics, cal saber les seves necessitats bàsiques. Hi ha dos punts que afecten al creixement de les algues:

• L'estany de l'aigua: quant més estancada està l'aigua, més algues creixeran.
• El nivell de pH. L'alga millora i creix a nivells alts de pH.

Igualment, hi ha 3 components fonamentals per al creixement excessiu de les algues:

• El menjar. L'alga s'alimenta de nitrats i fosfats de l'aigua.
• La llum. L'aigua necessita llum solar directa per a reproduir-se i créixer.
• La temperatura. L'alga creix més ràpid en aigües càlides que en aigues fredes.
  
  
  
  
  
  Efectivament podem comprovar que l'aigua que hi ha a l'estany és estancada, l'aigua en la que es troba li proporciona nitrats i fosfats, la llum solar li dona directa i con que acaba de passar l'estiu l'alga ha estat sotmesa a temperatures molt altes.

CONCLUSIÓ: Amb tot aquest procés hem descobert que:
- Els peixos d'estany s'alimenten d' insectes es posen sobre les fulles de les plantes que floten o queden atrapats en la superfície de l'aigua, d'allò que li subministrem (escames, sticks, "papilles casolanes) que ha de donar-se una quantitat determinada per a la salut dels peixos i, finalment i sobretot, la base d'alimentació són les algues.
- Els peixos no estàn presents en l'estany perquè s'haurien menjat la quantitat d'algues que hi ha i no hi hauria insectes morts surant per l'aigua. 

- El tipus d'algues que predomina en l'estany són les Algues Filamentoses i que tendeixen a desenvolupar-se fàcilment en excés de desenvolupament por representar una amenaça per al manteniment de l'estany i pot haver estat un dels motius de la desaparició dels peixos.
- Els elements que intervenen en el creixement en excès de les algues són: els nitrats i fosfats, la llum solar i la temperatura càlida.
- Per últim i el més important, hem pres consciència de que els peixos que vivien en l'estany actuaven com a elements reguladors de la quantitat d'algues i que, con que han desaparegut, ja no s'alimenten d'elles (les algues) i aquestes segueixen creixent sense res que las limiti i rebent igualment els elements del medi que la fan crèixer. Aquest és un possible motiu de que hi hagi tantes algues. 

Què els hi ha pogut passar?

A partir d'aquesta pregunta, hem dissenyat diferents hipòtesis per tal d'investigar i trobar possibles respostes sobre la desaparició dels nostres peixos. Aquests possibles fets ens duen a unes preguntes que ens portaran a fer un  estudi per aprofundir en diversos continguts vinculats a la realitat del micro-ecosistema que representa un estany.
A causa del poc coneixement que tenim sobre un micro-ecosistema d'aquest caire, les hipòtesis de les quals partim són bastant globals i senzilles però això també és un punt a favor per a poder treballar diverses preguntes que es plantegen i per a poder anar perfilant aquests coneixements.
Les nostres hipòtesis i preguntes plantejades són les següents:
ELS NOSTRES PEIXOS...
· Han mort  
- Se'ls han menjat--> Qui s'ha pogut menjar els peixos?
- Les condicions mediambiental no eren adequades per a seva supervivència--> Quines condicions mediambientals necessiten aquests peixos per a sobreviure?
- S'han posat malalts. Quines malalties poden passar aquest tipus de peixos?
- No hi havia el seu menjar i per tant no s'han pogut alimentar. De què s'alimenten aquests peixos?



· Estan amagats
- Són nocturns i només surten per la nit--> Els peixos són nocturns o diürns? Perquè ho són?
- Se'ls poden menjar i estan amagats per a que no ho aconsegueixin--> Qui se'ls pot menjar?

· Han marxat
Poden sortir de l'aigua i per això han marxat--> Quins animals poden sortir de l'aigua? Quins no? Per què?



El que volem observar per a donar resposta a les nostres curiositats: els diferents èssers vius que conviuen i interactuen en aquest micro-ecosistema, el seu cicle vital, quin paper adopta cadascú, com influeix en el dia a dia en el ecosistems, quines condicions mediambientals necessiten...