- En les entrades anteriors hem parlat de la cadena alimentària del nostre estany on tots tenen una funció i un lloc a ocupar, però... i aquells èssers invisibles?Jo crec que hauriem també de coneixe’ls.
- Què vols dir aquells èsser invisibles?
- Que jo sé que a part de tots els èsser visibles també n’hi ha uns que no són visibles i que també hi són presents a l’estany i actuen.
- Sí, els microorganismes!
- Val, però quins tipus de microorganismes podem trobar al nostre estany?
- I con que hem dit que tots els èssers vius de l’estany tenen la seva funció, quina o quines funcions tenen els microorganismes del nostre estany?
- A mi m’agradaria poder veure els nostres microorganismes! Com podriem fer una observació dels microorganismes del nostre estany?
Preguntes:- Quins tipus de microorganismes podriem trobar al nostre estany?
- Quina o quines funcions tenen els microorganismes del nostre estany?
- Com podem fer una observació dels microorganismes del nostre estany?
Quins tipus de microorganismes podriem trobar al nostre estany?
Creiem que abans d’anar directes a quins tipus de microorganismes podriem trobar, hauríem de cercar una mica d’informació general sobre què són els microorganismes per a tenir-ho ben clar:
Un microorganisme o microbi és un organisme tan petit que és invisible a l'ull humà, sense ajuda d'un microscopi òptic o microscopi electrònic. En general, el terme es fa servir per referir-se a qualsevol sistema biològic unicel·lular però, de fet, molts microorganismes poden formar colònies que són visibles.
Per tant, ens adonem que tenim dos opcions per a poder observar els microorganismes: el microscopi òptic i el microscopi electrònic.
Gairebé la majoria dels microorganismes són procariotes perquè no tenen nucli, però també hi ha eucariotes. Es classifiquen en tres dominis.
Arqueobacteri: Els arqueobacteris, com els eubacteris, són procariotes que manquen de nucli cel·lular o qualsevol altre orgànul dins les cèl·lules. En el passat, se'ls considerà un grup inusual de bacteris, però com que tenen una història evolutiva independent i presenten moltes diferències en la seva bioquímica respecte a la resta de formes de vida, actualment se'ls classifica com un domini distint en el sistema de tres dominis. Algun dels aspectes diferenciadors de la bioquímica dels arqueobacteris són les seves membranes cel·lulars.Els arqueobacteris existeixen en una gran varietat d'hàbitats, són una part important dels ecosistemes globals, i podrien representar fins a un 20% del total de biomassa de la Terra.
Els podem trobar en molts hàbitats i molt variats com per exemple: als guèisers, xemeneies mineralitzants, aiguamolls, clavegueres, els oceans, el sòl, llacs salats...
Bacteri: Els bacteris (Bacteria o Eubacteria) són un gran grup de microorganismes unicel·lulars. Solen mesurar uns quants micròmetres de llargada i presenten una gran varietat de formes, que van des d'esferes fins a barres i espirals.Els bacteris són omnipresents a tots els hàbitats de la Terra, on viuen al sòl, en aigües termals àcides, residus radioactius, l'aigua i les profunditats de l'escorça terrestre, a més de la matèria orgànica i els cossos vivents de plantes i animals. Els bacteris tenen un paper vital en el reciclatge de nutrients, i molts passos importants dels seus cicles depenen d'ells, com ara la fixació del nitrogen de l'atmosfera i la putrefacció. Se'ls classifica com a procariotes (cel·lules sense nucli)
Eukarya:
El domini Eukarya inclou a tots els microorganismes amb estructura cel·lular eucariota així com les plantes i els animals, que són els eucariotes més recents des del punt de vista evolutiu. Dins del domini trobem organismes com les algues que estàn distribuits en ambients terrestres i aquàtics i que són els principals productors primàris en la naturalesa. Els fongs, heteròtrofs (s’alimenten de matèria orgànica que obtenen d’altres èssers vius),són importantíssims en els processos de biodegradació (descomposició orgànica) i reciclatge de la materia orgànica en el sól i en altres ecosistemes.
No passa el mateix amb els protozous, que són móbils, es troben en hàbitats aquàtics i molts són patògens(productors de malalties) d’animals i de l’home.
Els microbis representen al voltant d'un terç de la biomassa terrestre, tan sols s'han descrit unes 8.000 espècies microbianes dels aproximadament 3.000.000 que es calcula que existeixen (segons Loveland-Curtze).
Els microorganismes es troben arreu en la natura, incloent molts hàbitats en condicions extremes d'humitat, temperatura o pressió: fons oceànics, deserts, gèisers, l'Antàrtida, etc. Es coneixen alguns microbis que són capaços de resistir força temps en el buit, i d'altres d'extremadament resistents a la radioactivitat. També existeixen organismes que són capaços de resistir temperatures (altes i baixes) extremes i concentracions de sal molt elevades. Aquest tipus de microbis, normalment bacteris i arqueobacteris s'anomenenextremòfils.
Els microorganismes també interaccionen amb a majoria d'organismes multicel·lulars. Fins i tot el cos humà es ple de microorganismes que no són perjudicials, o que fins i tot són beneficiosos. També hi ha molts tipus de microbis que poden produir malalties (patògens). D'altres microorganismes s'aprofiten en molts processos biotecnològics: fermentació del pa, producció debegudes alcohòliques, purificació d'aigües residuals, etc.
A partir d’aquesta informació i relacionant-la amb el nostre estany sabem que ens podem trobar tots els tipus de microorganismes: Arqueobacteri, bacteri, eukarya.
D’arqueobacteris poden haver-hi presència, ja que el seu hàbitat tendeix a estar en zones amb presència d’aigua però igual que és possible, no ho sabem a ciència certa.
Podem assegurar que en el nostre estany hi ha presència de bacteris perquè són omnipresents, les algues del nostre estany en contenen. Igual que els bacteris, podem assegurar també que hi ha Eukarya perquè el contenen les algues i, evidentment, en el nostre estany hi ha una gran quantitat.
- Quina o quines funcions tenen els microorganismes del nostre estany?
Els microorganismes es troben en qualsevol lloc. Colonitzen tots els medis i realitzen papers molt importants en la biosfera.
En els ambients aquàtics, els organismes predominants són microorganismes fotosintetitzadors: algues en les aigües superficials, i bacteries en les zones profundes i aigües estancades.
Les algues que suren dins d’un medi aquàtic constitueix el fitoplàcton i són la base alimentària dels petits animals que formen el zooplàncton, sent consumidors a la seva vegada pels invertebrats i vertebrats aquàtics.
Fitoplàcton
Zooplàncton
Per una altra part, els microorganismes intervenen de manera decisiva en el reciclatge de la matèria en la naturalesa.
Els microorganismes descomponedors, descomponen la matèria orgànica del medi, alliberant els seus components minerals, de manera que puguin ser reutilitzats per les plantes. Duen a terme una funció higiènica importantíssima per a la biosfera, contibuent de manera trascendent en la formació del sól.
Els microorganismes extranyament es presenten aïllats en la naturalesa; generalment conviuen amb altres organismes. Entre aquests s’estableixen interrelacions que poden ser mútuament beneficioses (simbiosis), com és el cas de les bacteries de la flora intestinal i el nostre organisme: l’estòmac e intestins humans ofereixen alberg i aliment a certs microorganismes i, a canvi, aquests realitzen determinades fermentacions, de les quals s’obté productes assimilables pel cos humà i sintetitzen algunes vitamines que necessitem.
En la naturalesa existeixen també relacions de simbiosi amb microorganismes.Per contra, existeixen també relacions en les que aquests s’aprofiten d’altres organismes sense cedir-ls’hi res a canvi (parasitisme),ocasionant un perjudici i a vegades una malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada