Els habitants del nostre estany.Les serps d'aigua

El tipus de serp que viu al nostre estany s’anomena “natrix maura”. Aquest tipus de serp viu en zones humides i embassades ( com podem observar en el nostre cas). Com bé hem pogut veure amb les granotes, també té una gran dependència a l’aigua per a poder sobreviure.

Es caracteritza per la seva gran habilitat en nadar i bussejar. La seva coloració pot ser: grisenca, verdosa i marronosa( per camuflar-se). Encara que també en podem trobar de color taronja, però no és el cas de les que habiten en el nostre estany.

Pel que fa el perill que sempre associem a tot tipus de serps, és important dir que no és una serp perillosa, ja que no té verí, i tampoc mossega, de fet, no arriba mai a obrir la boca al atacar.

Al llarg de la nostra investigació sobre aquest tipus de serp, hem trobat que a vegades se la pot confondre amb un escurçó, ja que quan se sent atacada adopta una postura defensiva a l’atac d’aquests animals, xiulant, posant el cap en forma triangular i llançant-se cap endavant. A vegades pot llençar un líquid pudent com a defensa.

L’hàbitat de la “natrix maura” és l’aigua, però sovint, com ha pogut observar l’Alba a l’estiu, ens la podem trobar prenent el sol damunt d’alguna pedra de l’estany, sempre a prop de l’aigua.

Pel que fa la seva reproducció, hem de dir que és una serp ovípara amb una freqüència de reproducció anual. Té 2 períodes de zel, un a la primavera i l’altre a la tardor, pot arribar a pondre entre 4 i 24 ous i les seves cries neixen al mes o dos mesos. Malgrat tenir aquests dos períodes, hem contrastat la informació amb un article de la “ Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles” sobre aquests éssers, que deia que  durant el període de zel de la tardor, moltes vegades no es porta a terme les cúpules, ja que hi ha una falta d’hàbitats adequats com a resultat de la sequia estiuenca. Pel que les cúpules primaverals es realitzen amb l’espermatozoide emmagatzemat durant tot l’hivern. Un cop han finalitzat, el mascle comença a produir nous espermatozous, de manera que a finals d’estiu els seus testicles presenten un major volum i pes.

Durant la cúpula, el mascle es posa damunt de la femella i la golpeja suaument amb el cap, al mateix temps estan les cues enrotllades. La femella pot realitzar varis acoplaments i retenir espermatozous viables durant alguns anys.

Les serps d’aigua es passen l’època més freda de l’any hivernant, fet que no suposa cap gast energètic a diferència d’altres períodes d’escassetat d’aliment en què les serps es mostren actives i les reserves de grassa corporal redueixen.