Els habitants del nostre estany. Les plantes

Hem escollit dues de les plantes més abundants en el nostre estany: els nenúfars i els papirs. Aquestes dues plantes presenten dos hàbitats diferents, l’aquàtic i el terrestre.

Els papirs

Aquest tipus de planta viu en llocs humits i té una gran dependència de l’aigua. És de ràpid creixement, encara que per un correcte desenvolupament necessita estar a ple sol i tenir a la vegada una semiombra. Fent referència a aquesta condició indispensable per a créixer podem observar que els papirs del nostre estany estan en unes molt bones condicions, ja que també estan a prop de l’aigua.

Les èpoques en que floreixen aquest tipus de plantes és a finals de la primavera i a l’estiu i difícilment es veuen afectats per les plagues i les malalties.

Per acabar, dir que el sòl dels papirs són l’hàbitat terrestre de les granotes, per tant cal destacar la seva importància dins l’ecosistema.

Els nenúfars

Són un tipus de plantes aquàtiques que es caracteritzen gràcies a la gran varietat i bellesa de les seves flors( les nostres són de color rosa fluix), les quals desprenen un suau perfum. Aquestes plantes normalment les trobem arrelades al fons de l’estany.

Els nenúfars comencen a florir a la primavera i ho fan fins la tardor. Les seves arrels són molt llargues i alhora molt fràgils, ja que formen una complexa xarxa sota l’aigua ( submergida). Per un bon creixement és fonamental ubicar-los en llocs amb una gran il·luminació.

Per acabar, dir que els nenúfars tenen un important paper dins la vida d’un ecosistema, ja que aporten ombra i un refugi pels peixos( encara que actualment no tinguem el privilegi de tenir-ne en el nostre estany).

Per posar fi a aquesta investigació sobre els diferents tipus d’éssers vius del microecosistema, ens agradaria remarcar l’ ubicació de cada un dels éssers vius en l’estany segons la seva manera de viure.

Observant l’estany veiem que les granotes sempre estan a la zona on hi ha els papirs,ja que allà és un lloc on tenen a prop l’aigua ( per anar refrescant-se la pell) i el sòl, ideal per desenvolupar una vida semiterrestre. En aquesta zona també hi ha pedres, on sovint també s’hi posen per prendre el sol. Per acabar, l’ubicació de les granotes, també les podem trobar damunt de les fulles planeres dels nenúfars, que es troben surant a l’estany.

Pel que fa les serps d’aigua, tenint en compte la seva habilitat per nedar i bussejar, les trobem sempre entre les pedres ( per camuflar-se) o bé, bussejant pel fons de l’estany. A part d’estar a dins de l’aigua, alguna vegada ens comenta l’Alba, que n’ha trobat alguna prenent el sol damunt d’una pedra de l’estany.

D’ insectes en trobem bastants sobrevolant l’estany, portant a terme la funció de pol·larització. Encara que els insectes aquàtics ens ha estat impossible veure’ls, a causa de la quantitat d’algues. Pel que fa als cucs de terra els trobem al sòl dels papirs.

A tall de conclusió, gràcies a l’observació directa i documentació sobre els éssers vius que conviuen en aquest microecosistema podem dir i alhora veure com tots ells comparteixen un mateix medi, amb diferents necessitats i segons elles diferents ubicacions però sempre interrelacionats amb el medi que els envolta

Com a petit apunt, dir que en aquesta publicació ens hem basat únicament amb els éssers vius visibles, deixant de banda els invisibles que més endavant veurem.