Els habitants del nostre estany. Els insectes

Està clar que en el nostre estany hi ha una gran quantitat i varietat d’insectes, però tractarem els aspectes generals de la seva existència apropant-nos a la seva manera de viure.

Abans de centrar-nos amb el que acabem de dir, cal tenir present que trobem insectes fora i dins de l’aigua, n’hi ha que volen, n’hi ha que neden i n’hi ha que estan al sòl i es desplacen pel terra.

Els insectes és el grup d’animals més nombrós del planeta, format majoritàriament per espècies terrestres, encara que algunes s’han adaptat a la vida aquàtica. Són una classe d’animals invertebrats, del fil dels artròpodes.

Molts insectes tenen òrgans molt refinats de percepció, per exemple les abelles poden beure la llum ultraviolada i captar els patrons de polarització de la llum. Per una altra part alguns insectes són capaços de donar respostes sorprenentment ràpides davant els estímuls específics, com per exemple el reflex de les mosques o libèl·lules per a esquivar obstacles en ple vol i a alta velocitat.  Malgrat això, a causa de la simplicitat del seu sistema nerviós, el processament que puguin fer de les percepcions és molt limitat. Per exemple, en general s'accepta que la visió dels insectes ofereix molt baixa resolució dels detalls, especialment a grans distàncies.

Els insectes tenen un paper molt important dins d’un ecosistema, el qual el treballarem més endavant, ja que són l’aliment de molts éssers vius que hi habiten. A part, també tenim insectes, com les papallones, que tenen una funció molt important dins els ecosistemes, la pol·linització. Aquest fenomen es porta a terme anant de flor en flor barrejant diferents pol·lens, així fecundant altres flors.

Dins de la complexitat i diversitat assolida per aquest grup, la divisió que tractarem serà la dels apterigots i pterigots.

El primer tipus d’insectes segons aquesta divisió és el grup dels apterigots, els quals són els insectes més primitius, ja que encara no han desenvolupat les  ales i experimenten un creixement directe, sense passar cap tipus de metamorfosis. Com per exemple els àcars.

Pel que fa el segon tipus, els pterigots es caracteritzen per les seves ales i perquè pateixen una metamorfosis en el curs del seu desenvolupament, a diferència de l’altre grup més primitiu. Exemples d’insectes pterigots serien  libèl·lules, grills i tisoretes, entre molts d’altres.

Aquest desenvolupament que pateixen aquest segon grup d’insectes es produeix de diferents maneres, segons el tipus de metamorfosis: completa o incompleta.

Completa: comprèn dues etapes, una d’inicial en forma de larva ( totalment diferent als pares), que viu en un hàbitat aquàtic, com és el cas dels mosquits, i l’altre anomenada “pupa”, en la qual l’insecte té una activitat limitada ( deix de moure’s) i s’ alimenta per patir la transformació definitiva i per guardar energies per quan sigui adult. En aquesta fase, la pupa o bé se sol tancar en un capoll fabricat per ella mateixa, com és el cas de les papallones, o es cobreix d’un cutícula dura que trenca una vegada ha completat el seu desenvolupament, com el cas de les mosques o abelles.

Incompleta: les cries reben el nom de “nimfes” i se semblen molt als seus pares, solament han de créixer per arribar a la seva grandària. La nimfa passa a ser adult sense passar per una etapa d’inactivitat i pateix successives mudes fins arribar a ser adult.

Ens agradaria remarcar la importància de la metamorfosis en els insectes, ja que permet viure en ambients completament diferents i colonitzar diferents hàbitats.

Dins d’aquest apartat voldríem parlar dels cucs, aquests éssers tenen la pell sempre humida i poden viure a l’aigua ( sangora) o bé en sòls humits( cuc de terra). La funció d’aquest últim és molt important dins l’ecosistema, es desplacen entre partícules de matèria orgànica excavant galeries que ajuden a l’aireig i a l’oxigenació, mineralitzen les restes de matèria orgànica, transformant-la en substàncies assimilables per les plantes.